GÀBIA parla de la violència de gènere. És una història de personatges atrapats en un cercle viciós de falses necessitats i de por als canvis. Viuen en un univers de cartró pedra on tot és provisional, a punt de ser empaquetat i traslladat. Tot anecdòtic, sense adonar-se de que l’única cosa essencial és viure l’un al costat de l’altre.

 

Tancat cadascú en la seva gàbia, el més fràgil de tots -l’infant- intentarà trobar la porta de sortida d’aquest món, sol o amb l’ajuda d’algú altre. I en aquest camí haurà de ser valent i es creuarà amb d’altres personatges que ens parlaran de la immigració, de l’abús d’autoritat, de la soledat.

 

ELS PERSONATGES

Construir una màscara és una feina d’escriptura, perquè el personatge ja porta escrita part de la seva història.

 

Tan aviat com la màscara arriba a l’escenari l’entenem, sabem que la coneixem, que l’hem vist abans però sovint  no recordem d’on... un veí?

Un company de feina?

Un amic?

 

De cop ho veiem clar...

LES MÀSCARES

FITXA ARTÍSTICA

Repartiment:

Albert Vilar

Damià Costa

Núria Graupera

Pablo Frederich

Xevi Riera

 

Música:

Eduard Mas

 

Cantant:

Aleidis Vila

 

Perruqueria:

Flora Dominich

 

 

Il·luminació:

Jep Vergés

 

Escenografia:

Anna Piqué

 

Construcció de màscares:

Pablo Frederich

 

Teatre d’ombres:

Ruth Tururuth

 

Assessorament construcció de màscares:

Sergio Laniado, Ricard Ródenas

 

Direcció:

Toni Arteaga

Agraïments:

Aula de Teatre de Mataró,
Berta Garriga, David Nieves, Maximiano Carrillo.

 

 

inici